dijous, de juliol 06, 2006

La importància del nom

Acabo de comprobar lo important que és el nom d'un mateix. Fins fa poc, jo em pensava (i suposo que molts de vosaltres també) que només hi podia haver una Cristina Moncunill al planeta, doncs no, estàvem tots equivocats.
Tot això ho vaig esbrinar a la uni quan em van donar la meva direcció de mail i vaig veure que era cristina.moncunillf@campus.uab.es, per què diantres hi havia una F a la direcció? Gràcies a la política acadèmico-universitaria vaig veure que, en el cens electoral, sobre del meu nom hi apareixia la Cristina Moncunill Barrachina (espero que si mai ho llegeixes no t'enfados per haver-te inclòs en el meu blog), vès tu quines casualitats que té la vida! En aquell moment descobria la meua mediocritat de nom i descobria que la meua tocaya estudiava biologia dues aules més enllà de la meva. Sí que és cert que mai la vaig arribar a conèixer, però, mira com han de ser les coses, que un dia vaig entrar al despatx de la profa de sòls i en presentar-me, va i em solta: "Ara mateix estava corregint el teu treball" i jo per mi penso: "Treball? Lo cualo?" i veig que es tracta de la meua altra jo, ella havia viscut alguna situació anàloga?
I, quin és el motiu de tota aquesta parrafada? Doncs ben fàcil. A partir d'avui ja apareixo al Google, sí sí, si fiqueu Cassiopeia Sideral a la barra del buscador, apareixo jo i torno a sentir-me única i especial, única perqè no apareix ningú més amb aquest nom tan... (incomprensible?) i especial, per no dir
espacial. (Kina parida més cutre)