dijous, d’agost 03, 2006

Io és que flipu...

Acabo de flipar quan m'ha arribat un post de jaumecb@hotmail.com, òndia tu, això de la interné és massa!!! M'ha agradat que algú que hagués participat en els Firals em comenti quatre coses. Jaume, estic súper encantada que hagis visitat la pàgina i qui sap si l'any que ve vinc lo divendres o m'hi kedo tots los dies. Suposo que ens va faltar ambientar-nos més. L'any que ve ja kedarem i fotrem més festa. Un saludo i a cuidar-se.

2 Comments:

At 19:19, Anonymous Anònim said...

Hola gent. Us animeu a seguir desarrollant aquest inici de relat que vaig escriure fa temps en la revista local del meu poble. Crec que donat la cituació que estan vivint els nostres boscos aquest estiu, pot ser interessant. A veure que us sembla.

Els personatges són la Ianca de cinc anys i el seu germà de vuit el Marc. Un i altre es troven en plena natura a l'alta montanya.
L'estil literari que vaig intentar de desarrollar en aquest petit relat té molt a veure en l'estil que s'utilitza en els contes de l'Amafalda. Els infants sovint expresen les veritats i el sentimetns d'una manera diferent a com ho fem els adults. Partint d'aquesta idea que us sembla d'anar desarrollant la història de L'ENYORANÇA AL BOSC. Crec que pot ser divertit i engrescador posar-hi cullerada. A veure si som capaços de donar més vida a aquets dos personatges. Suposo que m'enteneu la idea. Lo guai seria poder-ho fer d'una manera ordenada, és dir,que en relació a com ha desarrollat l'anterior persona el text, el seguent sigui capaç també d'anar-lo seguint en el mateix context, dins l'eix central de la forma de ser i pensar del Marc i de la Ianca. Poden haver-hi altres altres successos ja sigui sobre la crema dels boscos o altres temes. Vaja en altres paraules, es tracta de crear un diàleg entre ells dos, d'allò el més natural possible, dins l'ingenuitat i la inteligència que sovint els caracteritza en tot allò que els envolta.

Bé:
Vaig descobrir fa uns dies el blog de la Cristina a través d'un company, i vaig dir-li "que amb el gran que és el món cada dia el fem més petit" Pot valer la pena aprofitar-ho.

L'ENYORANÇA ALBOSC:

-MIRA IANCA AQUESTA ARBRE!
-ON MARC? ARBRE? QUIN?
-NO EL VEUS? EL D'ALLÀ, EL QUE ESTÀ CREMAT. TANT SOLS EN QUEDA EL TRONC. LA PART D D'ALT DESAPAREGUÉ EL DIA D'AQUELL INCENDI. I MIRA IANCA AQUEST ALTRA BOSC (A una altra direcció)
-ON MARC? ON? NO EL VEIG EN LLOC.ON ÉS, DIGUEM, ON?
-SÍ, SÍ, AQUÍ, MIRA, ERA UN BOSC, PERÒ ARA JA TANT SOLS EN QUEDA L'ESQUELET.
-SÍ, OI! TAN SOLS... ARA SÍ QUE EL VEIG MARC. SENTO PENA PER ELL, MOLTA PENA. EM TAPO ELS ULLS. NO HO VULL NI MIRAR. NO PUC.

El bosc havia quedat totalmetn destruÏt, arrasat per unes flames. Ianca havia quedat tota nostalgiada, sentia el més pur dels sentiments.

-I QUI EL FICÀ EL POSÀ MARC, EL FOC ?
-NO HO SÉ, IANCA, NO SÉ. JO JA HO VOLDRIA SAVER, JA. SEGURAMENT QUE FOU ALGUN INCONSCIENT INCONTROLAT, ALGUN IMMORAL DESPREOCUPAT. COM SEMPRE PASSA.
- I DIUS SEMPRE MARC?
-SÍ. QUASIBÉ SEMPRE.
-QUE CRIMINAL,QUE INCONSCIENT! QUE A AQUEST ALGÚ SE L'EMPORTI I EL CREMI. QUE ALGÚ EN FACI JUSTÍCIA. SÍ, AIXÍ ALMENYS. S'ADONARÀ BÉ, QUE HA FET MAL DE VERITAT. DE QUE EL BOSC NINGÚ L'HA DE CREMAR.

... A VEURE QUANTA VIDA SOM CAPAÇOS DE DONAR-LOS A AQUETS PERSONATGES

 
At 17:45, Anonymous Anònim said...

MARC - PER MOLTA JUSTÍCIA QUE ES FACI, AQUESTA NO ENS TORNARA EL BOSC QUE CONEIXEIEM FINS ARA.
IANCA - I QUE HA PASSAT AMB LA VIDA QUE HI HAVIA AL BOSC? TORNARÀ A HAVER BOSC? TORNARAN ELS SEUS HABITANTS?
MARC - AIXÓ HO TENIM EN LES NOSTRES MANS. NO HEM DE PERMETRE QUE TORNI A PASSAR. HEM D´ANAR REPOBLANT EL BOSC, UN COP FET, LES CRIATURES POC A POC TORNARAN I EN FARAN LA SEVA LLAR. LA NATURA ES SÀVIA I ANIRÀ OBRINT PAS A LA VIDA PER SI SOLA.
IANCA - QUANT TEMPS HAUREM D´ESPERAR?
MARC- ÉS UN PROCÈS LENT, PERÒ JA VEURÀS COM DE LA MATEIXA MANERA QUE ENS FEM GRANS, EL BOSC ANIRA CREIXENT, I ELS SEUS ARBRES ENFORTINT LES SEVES ARRELS.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home