Un bon meló
"Meló i casament, cosa d'encertament"
Aquesta és una frase que tot sovint em diu la meua iaia de la torre o iaia Teresa o Sra Teresa pels del barri. I és que en aquest cas, crec que tant un com l'altre l'han encertada. I tant! Us deixo una foto perquè em recordeu com era amb el cabell llis o perquè em vegueu amb el cabell llis si no m'hi heu vist mai.
Un petó!!!


2 Comments:
Ningú pot dir que aquesta foto no faci un goig que espanta la terra!! I quina sort la núvia, tant ben acompanyada per dos homes com cal, qui deu ser el grossot?
Ostres noi, quatre anys visquent a la terra ferma i, la veritat, hi tornaria amb els ulls clucs, doncs aquesta gent és de lo milloret que corre!!
Una abraçada a la penya del Sorigué i a reveure companys...
PD.: mira per on, hi ha qui mai ha vist la Cristina amb el cabell llís i n'hi ha que només l'hem vista així...
Jordi Codina
Ei Jordi! Quina il·lusió que hagis deixat un comentari al blog. Espero tornar-t'hi a veure ben aviat.
Publica un comentari
<< Home