Cassiopeia Sideral

Edat cerebral

2008-01-13T21:55:00.000+01:00

Ara acabo de finalitzar el meu entrenament mental diari amb la Nintendo DS i quina ha estat la sorpresa d'avui en anunciar-me que la meua edat cerebral és de 30 anys. No sé si realment és prou fiable el resultat, però si més no aixeca l'autostima i m'aproxima a la Nicole Kidman.

3:06 a.m.

2008-01-04T14:47:00.000+01:00

Aquesta matinada, per fi, després de quatre llargs mesos interromputs de partida, he finalitzat el joc Innocent Life: A Futuristic Harvest Moon. Segons els experts en la matèria és un joc més aviat mediocre, però jo hi estava prou enganxada. Estic tan orgullosa d'haver salvat la petita illa Heartflame de la imminent destrucció que ho volia compartir amb tots vosaltres.

What else?

2007-12-22T22:30:00.000+01:00

Qui no ha tingut mai cap "anècdota" amb la benemèrita? Doncs jo us explicaré la meua aventura d'ahir.

Anava cap a la capital manya amb gent del curro (conduia jo) quan, abans d'agafar l'autopista al peatge de Lleida, ens trobem un control de la Guardia In-civil. Em demanen la documentació i els papers del cotxe i, passat un moment de pànic perquè no trobàvem els papers del cotxe perquè era el d'empresa, semblava que havia d'anar tot rodat a excepció del moment que el tio que passeja amb el pastor alemany ens veu riure una mica i comenta quelcom semblant a "Vamos a meterles miedo".

En tot aquest fregao la que pilla sóc jo i em fa baixar del cotxe i obrir el maleter, allí hi tenia els abrics i penso "Merda Cris, aquí fa uns dies hi portaes una coseta que el gos pot olorar (per un amic, sempre és per un amic) i potser ho olora el gos", però el gos va ficar les potetes al maleter, va ensumar una mica i res, tot net. Jo prefereixo pensar que em van trobar moníssima i em van fer baixar per mirar-me el culet. What else?

Ja era hora

2007-12-16T19:43:00.001+01:00

Hola a tothom,

ja era hora que tornés a donar senyals de vida, però he tingut una reentré post-vacacional una mica durilla: entre l'examen del màster del universo que ja us comentava en un altre post i l'auditoria de qualitat i medi ambient, he anat de p... cul (amb perdó).

Però divendres ja s'havien acabat totes les preocupacions, torno a ser lliure, si és que mai he deixat de ser-ho i ho he celebrat amb el mític sopar de nadal a Sant Cugat, aquest any, però, sense pop a la gallega.

Us deixo unes quantes fotos per a què us feu una idea de com va anar la nit.

Oquei Macquei

2007-09-02T00:18:00.000+02:00

Jack Sparrow

2007-07-18T21:08:00.000+02:00

He decidit passar de penjar fotografies perquè el meu cos sembla extret d'alguna de les pel·lícules del gran mestre Tarantino. No sé si us imagineu per on vaig.

Doncs bé, aquest diumenge vaig anar a bussejar, una activitat que m'apassiona com molts de vosaltres sabeu, però aquest diumenge, tot va ser diferent, les onades a l'Ametlla de Mar eren molt més que un simple joc de salts infantils. Cada onada ens feia baixar fins a tocar la panxa amb el fons, però és clar, com negar-se a bussejar...

... així doncs, que després de dues glopades d'aigua salada i d'un principi de basca prou real, vaig treure el capet de l'aigua i vaig recolzar les aletes a una pedra, però...

... va venir una onada i em va fer caure de la roca i se'm va quedar l'aleta travada.

En aquell moment em van passar moltes coses pel cap: aconseguiria en Hiro salvar el món? com era possible que no m'enganxés a Herois fins ben avançada la serie? quin coi de poder té la tia rossa aquella? Veient que no podia acabar la meua existència amb totes aquelles incògnites rondant-me pel cap, vaig pegar estrebada i vaig treure el peu de l'aleta...

... el peu, però, no en va sortir il·lès. Encara a dia d'avui presenta dues ferides, una d'elles prou profunda i amb pèrdua de carn, deixant entreveure parts del meu cos que no imaginava.

Però, tot i això, alguns de vosaltres us preguntareu a què ve això de Jack Sparrow, doncs, perquè a part de la pata de palo heu de sumar a la meua "nova" imatge un ull de mussol que em fa mig-tapar l'ull com si em tractés d'una piratilla (fixeu-vos que dic com si es tractés)

I fins aquí les meues aventures i desventures. Però no patiu per la meua salut, el cap de setmana estic a Barcelona celebrant l'aniversari de la Pili. Ja se sap: la platja ho cura tot.

Un bon meló

2007-06-25T21:54:00.000+02:00

"Meló i casament, cosa d'encertament"

Aquesta és una frase que tot sovint em diu la meua iaia de la torre o iaia Teresa o Sra Teresa pels del barri. I és que en aquest cas, crec que tant un com l'altre l'han encertada. I tant! Us deixo una foto perquè em recordeu com era amb el cabell llis o perquè em vegueu amb el cabell llis si no m'hi heu vist mai.

Un petó!!!

De gira

2007-05-31T23:29:00.000+02:00

Molts de vosaltres us demanareu on he estat tot aquest temps:

he anat al concert de Fangoria de les festes de Lleida
he menjat caragols a l'aplec
he vist els xinesos equilibristes del New Shangai Circus
he fet un curset intensiu de legislació ambiental (qui m'ho havia de dir amb lo que jo odiava tot el tema legislatiu)
he celebrat el meu aniversari al Julian
he menjat calçots a les Basses d'Alpicat
he anat de comunió
vaig de bateig aquest dissabte
tinc una boda, la primera a la que vaig com a Cris i no com a filla del Ramon i de la Jordina
i...

HE ANAT DE GIRA AMB ELS SCISSOR SISTERS, MIREU MIREU

http://www.dancesisterdance.com/myvid/index.php?v=25cc498b107d45

Parlar per parlar

2007-02-02T22:03:00.000+01:00

Des de l'últim post han passat 20 dies aproximadament, durant els quals no han parat de passar coses i, quines coses! Ara que ja m'havia fet a la idea de patir un president amb sang andalusa, ara que Lleida semblava que volia aprofitar l'avinentesa de ser Capital de la Cultura Catalana per promoure tots els grups culturals i d'arrel catalana (que no són pocs) de la ciutat, ara va, i mos guanye lo concurs d'Operación Triunfo una xiqueta, que tot i que no nego que ho fa bé, també ens ha arribat de la Casa de Andalucía. Estem davant d'un complot i no ens n'adonem?

I què em dieu de l'apagada general? Si gairebé s'hauria de crear un fons europeu per ajudar psicològicament a tots aquells que van apagar la llum i ara se senten part d'una heroicitat no entesa.

I d'en James Brown? Què me'n dieu? Qui va ser i serà recordat sempre com el rei del soul, finalment descansa en pau? Perquè fins fa poc anava seguint per la ràdio que hi havia hagut problemes amb l'herència i que, pobre home, encara seguia sobre terra.

Però com que comprenc i sé que a molts de vosaltres el que realment us interessa és que pengi posts personals. Doncs aquí us deixo la meua última adquisició de compres internautes. Aquest cop unes Etnies. Us penjo una foto perquè les vegueu.

Ara sí, no?

2007-01-17T20:11:00.001+01:00

Ara sí, no? Ara sí que ens comença a preocupar això del canvi climàtic. Ara que no neva i, per tant, a la muntanya hi falten calerons.

Enguany als Pirineus no hi ha anat ningú, quatre gats. Què passa, que la muntanya només serveix per anar-hi a esquiar? Doncs, jo, tot i que em considero més de platja que de muntanya, a esquiar hi he anat un parell de vegades, però en canvi, no puc comptar les vegades que he anat a la muntanya.

Però què hi farem? Diuen que aquest any pot arribar a ser un dels més calorosos de la història i, veient la situació actual, diria que molta aigua als pantans no tindrem. Però segur que molts dels que a dia d'avui es queixen de no poder anar a practicar l'esquí (un intent, en molts casos, de reflexar un status social llunyà a la realitat) , a l'estiu aniran a jugar als seus elitistes camps de golf, regaran el jardí de la seua caseta (amb aigua de l'aixeta) i ompliran la piscina per donar aquell toc juvenil als seus guateques de verano.

Clar que sí! Què ho arreglin els altres!

Adulteri nocturn

2007-01-06T22:17:00.000+01:00

Ahir vaig cometre adulteri nocturn. Sí, sí, vaig passar per davant del Loch Ness i ni tan sols el reclam d'una samarreta gratuïta del bar em va semblar prou motivant com per entrar-hi. Alguns dels que em coneixeu sabeu que, fins ahir, per entrar al Loch Ness no necessitava cap tipus de reclam, simplement era dissabte o divendres o dijous i s'hi havia d'anar y punto.

Per tal que arribeu a comprendre el meu comportament m'he de traslladar a la nit de fi d'any. Aquest any, amb les coleguilles, havíem decidit anar de pobres i passar de pagar. Tot això ens va fer acabar a l'Smiling Jack, davant del Loch Ness perquè aquest darrer estava tancat.

Tornant a la meua justificació, doncs vam anar a l'Smiling Jack i renoi, les p... ames de la barraca, i tant! És un lloc formidable per anar a fer-hi unes copitxuel·les, ahir hi vam tornar unes quantes per veure si se'n enrecordaven de nosaltres i, no se'n recordaven només, sinó que semblava que ens estiguessin esperant. Xarrups per la patilla, converses amb el cambrer, amb el que fica la música.

Ahir, nit de reis, nosaltres sí que vam ser les REINES de l'Smiling Jack!!!

Little Miss Sunshine

2007-01-02T23:51:00.000+01:00

Abans d'anar a dormir us parlaré d'una pel·lícula que val molt la pena de veure abans que la treguin dels cinemes: Pequeña Miss Sunshine (Little Miss Sunshine). La veritat és que abans que la Pili la proposés per anar a veure el dissabte mai havia sentit a parlar de la pel·lícula en qüestió. I ara mateix, no puc parar de comentar a tothom lo ben feta que està i lo recomanable que és.
Us deixo el tràiler i la sinopsis de la pàgina FilmAffinity perquè us en feu una idea:

Los Hoover son una familia conflictiva: el abuelo esnifa cocaína y suelta palabrotas, el padre da cursos sobre el éxito con estrepitoso fracaso, la madre no da abasto, el tío se recupera de un suicidio frustrado al ser abandonado por su novio, el hijo adolescente lee a Nietzsche y se niega a hablar, y la hija pequeña, Olive, gafotas y ligeramente gordinflona, quiere ser una belleza. Cuando un golpe de suerte lleva a Olive a ser invitada a participar en el muy competitivo concurso de 'Pequeña Miss Sunshine' en California, toda la familia Hoover se reúne para ir con ella. Se apilan en su oxidada furgoneta Volkswagen y se dirigen hacia el Oeste en un trágicómico periplo de tres días lleno de locas sorpresas que les lleva al gran debut de Olive, el cual cambiará a esta familia de inadaptados de una forma que nunca hubieran imaginado.

Pop a la gallega a Sant Cugat

2006-12-24T17:44:00.000+01:00

Molts cops diuen que una imatge val més que mil paraules, aquí us deixo amb lo millor del III Sopar de Nadal a Sant Cugat.

Existeixen dos vídeos, un està penjat al youtube, però l'altre no el puc penjar perquè pesa més de 100MB, si algú em pogués donar un cop de mà amb el tema reduir tamany de vídeos amb extensió .mov, el podria penjar i compartir amb tots vosaltres.

BON ANY 2007!!!

Amic invisible

2006-12-24T17:02:00.000+01:00

Com cada any i ens els últims temps més que mai, el fet de realitzar l'amic invisible amb companys de feina, amics i cada cop més, amb els familiars, s'està convertint amb una tradició. Aquesta costum denota una forta crisis econòmica o un elevat grau de garreperia. Perquè no em direu que això de cobrir la quota de regals de 5 a n-persones amb un regal que no acostuma a passar dels 10€ no és una evidència clara de l'individualisme egocèntric que impera els nostres temps i que intentem defensar amb la consigna que parla contra el capitalisme imperant que el Corte Inglés ha imposat a les generacions passades des de la invenció de la televisió.

A mi m'agrada fer un regal pensant en la cara d'il·lusió que posarà l'altre i no perquè un paperet em digui que li he de fer un regal a una persona que en alguns casos ni conec o amb qui només he compartit dos adéus i cap hola i a qui mai li hagués fet un regal. No penseu que això em converteix més que mai en una capitalista de m...?. Si mai llegeixes el blog, no va per a tu, Sara. Em va fer molt feliç que em toquessis d'amiga in-visible.

Tot i això, aquest any he tornat a participar en un amic invisible. I la veritat és que m'ho vaig passar molt bé preparant el regal i rebent-lo de la persona que me'l va fer. Una anècdota del dinar va ser que a mi em va tocar la mateixa persona a qui li havia tocat jo.

L'últim va ser un llarg cap de setmana

2006-12-10T20:20:00.000+01:00

Ara fa dies que no us poso al corrent de totes aquelles coses que faig fora del curro i que són dignes de penjar al blog. Puc dir que de setembre cap aquí he viscut diverses aventures, ara us les passo a nomenar, però tal i com surtin, res d'ordre cronològic o d'importància, espero no oblidar-me res:

esdevenir caçadora de bolets d'un dia per l'altre: "bi a maixrum mai frend",

vibrar amb els de Mayumaná,
pedalar com una janimal a la Pedalada Ecològica de La Mañana,
sobreviure una nit a l'hotel més sideral que mai una Cassiopeia havia trepitjat,
anar a veure el musical de Grease a Barcelona,
anar a Barcelona per la Mercè,
anar a Saragossa pel Pilar,
... i d'altres coses que no us puc explicar.

Fins el pròxim post.

Comptes vitals durant el cap de setmana

2006-10-27T21:28:00.000+02:00

Subastes

2006-10-26T22:19:00.000+02:00

Hi ha diversos tipus d'apostes:

En el meu cas, ahir vaig comprar per primera vegada a l'Ebay, suposo que rebré quelcom i que funcionarà i que no m'estafarà una màfia de l'est o un màfies dels de per aquí, que també se'n troben.

I parlant de màfies, cada quatre anys, certs individus subasten el nostre futur pròxim prometent-nos millors escoles, una sanitat amb metges molt més entregats a la causa que els que puguem veure per la televisió, més policia (no comprenc aquesta febre policíaca que ens ha entrat), carreteres, no segures, seguríssimes, etc.

Mentrestant, hi ha persones que subasten els seus projectes, les seues il·lusions i, en alguns casos, la seua vida des de l'anonimat, per poder fer del nostre món, un lloc més acollidor.

El meu germà (per aquells que no ho sabíeu) avui marxa deu dies a Canaries a donar els primers auxilis a tota la gent que arriba amb cayucos a les platges de Santa Cruz de Tenerife. Per alguns de vosaltres, potser no és un acte lògic, ja que veieu a l'immigrant com un foraster que mai arribarà a ser ningú a "casa nostra; d'altres, el veieu com algú que mai s'acabarà d'integrar; d'altres, com algú a qui se li tanquen portes injustament i, d'altres, on m'hi incloc "y muy a mi pesar", vivim la vida de portes endins i de tant en tant val la pena que algú ens doni una colleja i despertem de la nostra cotidianeïtat i ens fixem que estem rodejats de persones que, a l'igual que nosaltres, només volem una vida digna i justa.

Com diria aquell de la tele: "Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi"

I a lo millor la primera amiga de la meua història

2006-10-23T21:22:00.000+02:00

Avui és l'aniversari de l'Esther, diria que la meua primera amiga (però avui en dia no és l'única, nenes no us fiqueu celoses). La conec des de que tinc 4 anys i ella 3. Vam anar des de primer de parbulitos (lo que avui en dia vindria a ser P-4) fins a segon de batxillerat (abans conegut com a COU) a Maristes.

Tot i que no sempre hem estat íntimes, tampoc hem deixat passar molt temps sense saber l'una de l'altra i, si el temps d'espera s'ha prolongat un, dos, tres... deu mesos, no us penseu que la nostra retrobada hagi estat plagada de retrets, no, hem preferit deixar-los a un costat i aprofitar el temps per posar-nos al dia.

Així que, avui, després de parlar amb tu, Esther, he imaginat que aquest post et faria somriure.

Moltes felicitats!!

L'Esther és la del centre, amb un xandall rosa, jo la de la dreta amb pantalons de color rosa. Sé que hagués estat millor una foto d'un cumple dels teus amb el famós pastís de Lacasitos de la teua iaia, el pollo i les disfresses, però no he estat capaç de trobar cap fotografia d'un dels teus famosos aniversaris.

No "nem" bé

2006-10-05T12:11:00.000+02:00

La meua vida últimament dóna tombs constantment, en aquest mateix moment, tot treballant m'apareix un missatge de la Nieps conforme m'ha fet un comentari al blog i penso, que m'ha degut penjar perquè des de fa molt que no penjo res. Entro al blog i veig que algú més sideral que jo ha penjat dins del meu blog un vídeo de Érase una vez la vida, eing? Mira que jo puc arribar a ser cutre i potser em convindria tornar-me a mirar tota la sèrie després de confondre les trompes de Fal·lopi per les d'Eustaqui, però voleu dir que Cassiopeia Sideral es mereix que algú li entro al blog a penjar aquest vídeo?

No sé, al món hi ha gent que està molt malament: Lleida podria pertànyer al clan de triunfitos; el Carrefun ven los devedeses del Senyor dels Anells a 5€; la família ce-real només fot que donar pel cul i donar-se pel cul; lo papà... no comments; som els únic que estem aguantant una vuitena edició de Gran Hermano, etc.

Almenys, he comprovat que encara ens queda una mica de cordura en llegir ahir al diari que han tret de la graella televisiva la sèrie de la Obregón i, en canvi, jo apareixo a la tv3 i a la 3/24 de diable en el correfoc del dissabte a Lleida. Així doncs, tot i que ambdós canals vesteixin el mateix número també vesteixen colors diferents i això es nota en la seua programació :-p.

2006-10-05T08:40:00.000+02:00

Erase una vez la vida, el cuerpo humano

Nou curs

2006-09-20T00:27:00.000+02:00

Un cop més hem començat el curs escolar i com si alguna cosa m'empenyés a reviure vivències oblidades en algun pupitre de Maristes, he decidit fer-me Màster de l'Univers. La raó, motivació... no en tinc la més remota idea, suposo que en fons l'estudi ha arribat a ser quelcom com el tabac per un fumador, un hàbit, una necessitat relacionada amb un moment determinat, diga-li "cafè" o diga-li "curs escolar". Així doncs, tot i semblar insòlit i impropi de mi, intentaré reconvertir-me a estudiant (o com diuen dins del món musical remasteritzar-me, parida fàcil).

Però no només això ha canviat a la meua vida. Fa aproximadament un mes, el rellotge, l'únic, l'inigualable, l'indiscutible i original swatch que havia vestit el meu canell durant els últims sis anys, ens va deixar. Abans de morir, però, em va demanar que si-us-plau conservés la seva corretja, la nova corretja que se li havia transplantat feia poc més d'un any i que el va fer continuar vivint, no amb la mateixa esplendor d'abans, però si amb dignitat. Ara, quan miro aquella corretja només us recordo a molts de vosaltres demanant-me l'hora, arribant tard, viatjant... Almenys, el pensar en el munt de llocs que ha visitat i les nombroses situacions que ha viscut em fa pensar que ha tingut una vida plena.

El nou rellotge ja no és un swatch, segurament és més impersonal i per molts de vosaltres no va amb el meu tarannà. Però a mi m'agrada. És elegant i a la vegada esportiu. I, tot i que quan el vaig comprar encara no sortia, ara apareix per la tele com si es tractés de la panacea de la vellesa i de la bellesa. I, simplement és un rellotge.

Viatge a Sicilia

2006-08-29T22:05:00.000+02:00

Bones wap@s!

Com bé us deia en el post passat, ja torno a estar aquí (a Lleida, a Catalunya, al cyberespai,...). Després de dues setmanetes de relax, festa, viatges, platja, sol i calor, molta calor; torno a obrir la paradeta.

He vist que durant la meua absència, el "cyber-bellvisenc" ha intentat començar un joc que no ha tingut molta sortida. Tranquil, aquest tipus de coses s'han de començar al setembre que és quan tothom ve amb les piles carregades i amb ganes de fer coses noves, sinó demana-li al Sr. Planeta de Agostini i als seus múltiples col·leccionables. Tot i això gràcies per mantenir viu el blog.

Suposo que espereu fotos i coses de Sicilia, doncs aquí us passo una foto de tot lo grupillo de gent que també estaven al mateix hotel que naltros i amb els quals ens ho vam passar molt requetebé.

I més cosetes, l'hotel estava molt bé:

Suposo que els cambrers miraven de pillar cacho i per això eren tan sumament simpàtics i allí, que naltres sabèssim, només van pillar els que dormien al pis de dalt perquè un dia amb la Maite tot parlant a l'habitació vam haver de marxar perquè com bé va dir ella: "O tots o ningú".

Ah! Pels que no coneixeu les altres dues membres de l'expedició, aquí va una foto (la de l'esquerra és la Núria i la de la dreta la Maite):

Lo més bonic de l'illa... els poblets de la costa com per exemple Taormina o Cefalú (foto):

I, per descomptat, l'Etna. Al·lucinant:

I no us vull matar de l'aborriment, ja que vam tirar més de 400 fotos i aquí només us en passo unes quantes. Només dir-vos que si mai aneu a Sicilia intenteu fer nit a un altre lloc que no sigo Palermo perquè per la nit surten les cuques molles, literalment.

Finalment, vaig acabar les meues dues setmanetes de merescudes vacances a Torredembarra, on he adquirit un broncejat excel·lent, jeje.

Diuen que una imatge val més que mil paraules, fins la pròxima.

Sono arrivato apena

2006-08-28T16:51:00.000+02:00

Uola gent!

Avui he arribat de les vacances i ja estic al curro. Us deixo un mini-missatge de benvinguda perquè vegeu que no m’oblido de vosaltres.En el pròxim post ja us explicaré més coses del viatge a Sicilia.

Bai-bai julai

2006-08-11T09:20:00.000+02:00

Avui ha arribat el gran moment de dir-vos que Cassiopeia Sideral se'n va de vacancetes, jeje. Aquest any en tenia veritables ganes i sobretot després d'aquestes dues setmanes de rodríguez a casa dels pares, molt bé perquè he fet lo que he volgut i més, però per altra banda, que si fes això, fes allò, deixa això d'aquesta manera...

Crec que no m'oblido res ni de casa, ni del viatge, només em falta anar a comprar una ampolla de J&B i una de Martini, per si ens fem un tall i s'ha de desinfectar :-p.

La roba, ja la tinc tota preparada damunt del llit dels meus pares.

Els bitllets per anar cap a Bcn també els tenim.

Les ganes no ens falten.

I res més, un petó ben fort i si no puc penjar res des d'allí, ens veiem a la tornada.

Si voleu una postaleta, doneu-me les vostres adreces via mail o via sms abans de diumenge.

Io és que flipu...

2006-08-03T13:26:00.000+02:00

Acabo de flipar quan m'ha arribat un post de jaumecb@hotmail.com, òndia tu, això de la interné és massa!!! M'ha agradat que algú que hagués participat en els Firals em comenti quatre coses. Jaume, estic súper encantada que hagis visitat la pàgina i qui sap si l'any que ve vinc lo divendres o m'hi kedo tots los dies. Suposo que ens va faltar ambientar-nos més. L'any que ve ja kedarem i fotrem més festa. Un saludo i a cuidar-se.