Cassiopeia Sideral

Edat cerebral

2008-01-13T21:55:00.000+01:00

Ara acabo de finalitzar el meu entrenament mental diari amb la Nintendo DS i quina ha estat la sorpresa d'avui en anunciar-me que la meua edat cerebral és de 30 anys. No sé si realment és prou fiable el resultat, però si més no aixeca l'autostima i m'aproxima a la Nicole Kidman.

3:06 a.m.

2008-01-04T14:47:00.000+01:00

Aquesta matinada, per fi, després de quatre llargs mesos interromputs de partida, he finalitzat el joc Innocent Life: A Futuristic Harvest Moon. Segons els experts en la matèria és un joc més aviat mediocre, però jo hi estava prou enganxada. Estic tan orgullosa d'haver salvat la petita illa Heartflame de la imminent destrucció que ho volia compartir amb tots vosaltres.

What else?

2007-12-22T22:30:00.000+01:00

Qui no ha tingut mai cap "anècdota" amb la benemèrita? Doncs jo us explicaré la meua aventura d'ahir.

Anava cap a la capital manya amb gent del curro (conduia jo) quan, abans d'agafar l'autopista al peatge de Lleida, ens trobem un control de la Guardia In-civil. Em demanen la documentació i els papers del cotxe i, passat un moment de pànic perquè no trobàvem els papers del cotxe perquè era el d'empresa, semblava que havia d'anar tot rodat a excepció del moment que el tio que passeja amb el pastor alemany ens veu riure una mica i comenta quelcom semblant a "Vamos a meterles miedo".

En tot aquest fregao la que pilla sóc jo i em fa baixar del cotxe i obrir el maleter, allí hi tenia els abrics i penso "Merda Cris, aquí fa uns dies hi portaes una coseta que el gos pot olorar (per un amic, sempre és per un amic) i potser ho olora el gos", però el gos va ficar les potetes al maleter, va ensumar una mica i res, tot net. Jo prefereixo pensar que em van trobar moníssima i em van fer baixar per mirar-me el culet. What else?

Ja era hora

2007-12-16T19:43:00.001+01:00

Hola a tothom,

ja era hora que tornés a donar senyals de vida, però he tingut una reentré post-vacacional una mica durilla: entre l'examen del màster del universo que ja us comentava en un altre post i l'auditoria de qualitat i medi ambient, he anat de p... cul (amb perdó).

Però divendres ja s'havien acabat totes les preocupacions, torno a ser lliure, si és que mai he deixat de ser-ho i ho he celebrat amb el mític sopar de nadal a Sant Cugat, aquest any, però, sense pop a la gallega.

Us deixo unes quantes fotos per a què us feu una idea de com va anar la nit.

Oquei Macquei

2007-09-02T00:18:00.000+02:00

Jack Sparrow

2007-07-18T21:08:00.000+02:00

He decidit passar de penjar fotografies perquè el meu cos sembla extret d'alguna de les pel·lícules del gran mestre Tarantino. No sé si us imagineu per on vaig.

Doncs bé, aquest diumenge vaig anar a bussejar, una activitat que m'apassiona com molts de vosaltres sabeu, però aquest diumenge, tot va ser diferent, les onades a l'Ametlla de Mar eren molt més que un simple joc de salts infantils. Cada onada ens feia baixar fins a tocar la panxa amb el fons, però és clar, com negar-se a bussejar...

... així doncs, que després de dues glopades d'aigua salada i d'un principi de basca prou real, vaig treure el capet de l'aigua i vaig recolzar les aletes a una pedra, però...

... va venir una onada i em va fer caure de la roca i se'm va quedar l'aleta travada.

En aquell moment em van passar moltes coses pel cap: aconseguiria en Hiro salvar el món? com era possible que no m'enganxés a Herois fins ben avançada la serie? quin coi de poder té la tia rossa aquella? Veient que no podia acabar la meua existència amb totes aquelles incògnites rondant-me pel cap, vaig pegar estrebada i vaig treure el peu de l'aleta...

... el peu, però, no en va sortir il·lès. Encara a dia d'avui presenta dues ferides, una d'elles prou profunda i amb pèrdua de carn, deixant entreveure parts del meu cos que no imaginava.

Però, tot i això, alguns de vosaltres us preguntareu a què ve això de Jack Sparrow, doncs, perquè a part de la pata de palo heu de sumar a la meua "nova" imatge un ull de mussol que em fa mig-tapar l'ull com si em tractés d'una piratilla (fixeu-vos que dic com si es tractés)

I fins aquí les meues aventures i desventures. Però no patiu per la meua salut, el cap de setmana estic a Barcelona celebrant l'aniversari de la Pili. Ja se sap: la platja ho cura tot.

Un bon meló

2007-06-25T21:54:00.000+02:00

"Meló i casament, cosa d'encertament"

Aquesta és una frase que tot sovint em diu la meua iaia de la torre o iaia Teresa o Sra Teresa pels del barri. I és que en aquest cas, crec que tant un com l'altre l'han encertada. I tant! Us deixo una foto perquè em recordeu com era amb el cabell llis o perquè em vegueu amb el cabell llis si no m'hi heu vist mai.

Un petó!!!

De gira

2007-05-31T23:29:00.000+02:00

Molts de vosaltres us demanareu on he estat tot aquest temps:

he anat al concert de Fangoria de les festes de Lleida
he menjat caragols a l'aplec
he vist els xinesos equilibristes del New Shangai Circus
he fet un curset intensiu de legislació ambiental (qui m'ho havia de dir amb lo que jo odiava tot el tema legislatiu)
he celebrat el meu aniversari al Julian
he menjat calçots a les Basses d'Alpicat
he anat de comunió
vaig de bateig aquest dissabte
tinc una boda, la primera a la que vaig com a Cris i no com a filla del Ramon i de la Jordina
i...

HE ANAT DE GIRA AMB ELS SCISSOR SISTERS, MIREU MIREU

http://www.dancesisterdance.com/myvid/index.php?v=25cc498b107d45

Parlar per parlar

2007-02-02T22:03:00.000+01:00

Des de l'últim post han passat 20 dies aproximadament, durant els quals no han parat de passar coses i, quines coses! Ara que ja m'havia fet a la idea de patir un president amb sang andalusa, ara que Lleida semblava que volia aprofitar l'avinentesa de ser Capital de la Cultura Catalana per promoure tots els grups culturals i d'arrel catalana (que no són pocs) de la ciutat, ara va, i mos guanye lo concurs d'Operación Triunfo una xiqueta, que tot i que no nego que ho fa bé, també ens ha arribat de la Casa de Andalucía. Estem davant d'un complot i no ens n'adonem?

I què em dieu de l'apagada general? Si gairebé s'hauria de crear un fons europeu per ajudar psicològicament a tots aquells que van apagar la llum i ara se senten part d'una heroicitat no entesa.

I d'en James Brown? Què me'n dieu? Qui va ser i serà recordat sempre com el rei del soul, finalment descansa en pau? Perquè fins fa poc anava seguint per la ràdio que hi havia hagut problemes amb l'herència i que, pobre home, encara seguia sobre terra.

Però com que comprenc i sé que a molts de vosaltres el que realment us interessa és que pengi posts personals. Doncs aquí us deixo la meua última adquisició de compres internautes. Aquest cop unes Etnies. Us penjo una foto perquè les vegueu.

Ara sí, no?

2007-01-17T20:11:00.001+01:00

Ara sí, no? Ara sí que ens comença a preocupar això del canvi climàtic. Ara que no neva i, per tant, a la muntanya hi falten calerons.

Enguany als Pirineus no hi ha anat ningú, quatre gats. Què passa, que la muntanya només serveix per anar-hi a esquiar? Doncs, jo, tot i que em considero més de platja que de muntanya, a esquiar hi he anat un parell de vegades, però en canvi, no puc comptar les vegades que he anat a la muntanya.

Però què hi farem? Diuen que aquest any pot arribar a ser un dels més calorosos de la història i, veient la situació actual, diria que molta aigua als pantans no tindrem. Però segur que molts dels que a dia d'avui es queixen de no poder anar a practicar l'esquí (un intent, en molts casos, de reflexar un status social llunyà a la realitat) , a l'estiu aniran a jugar als seus elitistes camps de golf, regaran el jardí de la seua caseta (amb aigua de l'aixeta) i ompliran la piscina per donar aquell toc juvenil als seus guateques de verano.

Clar que sí! Què ho arreglin els altres!

Adulteri nocturn

2007-01-06T22:17:00.000+01:00

Ahir vaig cometre adulteri nocturn. Sí, sí, vaig passar per davant del Loch Ness i ni tan sols el reclam d'una samarreta gratuïta del bar em va semblar prou motivant com per entrar-hi. Alguns dels que em coneixeu sabeu que, fins ahir, per entrar al Loch Ness no necessitava cap tipus de reclam, simplement era dissabte o divendres o dijous i s'hi havia d'anar y punto.

Per tal que arribeu a comprendre el meu comportament m'he de traslladar a la nit de fi d'any. Aquest any, amb les coleguilles, havíem decidit anar de pobres i passar de pagar. Tot això ens va fer acabar a l'Smiling Jack, davant del Loch Ness perquè aquest darrer estava tancat.

Tornant a la meua justificació, doncs vam anar a l'Smiling Jack i renoi, les p... ames de la barraca, i tant! És un lloc formidable per anar a fer-hi unes copitxuel·les, ahir hi vam tornar unes quantes per veure si se'n enrecordaven de nosaltres i, no se'n recordaven només, sinó que semblava que ens estiguessin esperant. Xarrups per la patilla, converses amb el cambrer, amb el que fica la música.

Ahir, nit de reis, nosaltres sí que vam ser les REINES de l'Smiling Jack!!!

Little Miss Sunshine

2007-01-02T23:51:00.000+01:00

Abans d'anar a dormir us parlaré d'una pel·lícula que val molt la pena de veure abans que la treguin dels cinemes: Pequeña Miss Sunshine (Little Miss Sunshine). La veritat és que abans que la Pili la proposés per anar a veure el dissabte mai havia sentit a parlar de la pel·lícula en qüestió. I ara mateix, no puc parar de comentar a tothom lo ben feta que està i lo recomanable que és.
Us deixo el tràiler i la sinopsis de la pàgina FilmAffinity perquè us en feu una idea:

Los Hoover son una familia conflictiva: el abuelo esnifa cocaína y suelta palabrotas, el padre da cursos sobre el éxito con estrepitoso fracaso, la madre no da abasto, el tío se recupera de un suicidio frustrado al ser abandonado por su novio, el hijo adolescente lee a Nietzsche y se niega a hablar, y la hija pequeña, Olive, gafotas y ligeramente gordinflona, quiere ser una belleza. Cuando un golpe de suerte lleva a Olive a ser invitada a participar en el muy competitivo concurso de 'Pequeña Miss Sunshine' en California, toda la familia Hoover se reúne para ir con ella. Se apilan en su oxidada furgoneta Volkswagen y se dirigen hacia el Oeste en un trágicómico periplo de tres días lleno de locas sorpresas que les lleva al gran debut de Olive, el cual cambiará a esta familia de inadaptados de una forma que nunca hubieran imaginado.

Pop a la gallega a Sant Cugat

2006-12-24T17:44:00.000+01:00

Molts cops diuen que una imatge val més que mil paraules, aquí us deixo amb lo millor del III Sopar de Nadal a Sant Cugat.

Existeixen dos vídeos, un està penjat al youtube, però l'altre no el puc penjar perquè pesa més de 100MB, si algú em pogués donar un cop de mà amb el tema reduir tamany de vídeos amb extensió .mov, el podria penjar i compartir amb tots vosaltres.

BON ANY 2007!!!

Amic invisible

2006-12-24T17:02:00.000+01:00

Com cada any i ens els últims temps més que mai, el fet de realitzar l'amic invisible amb companys de feina, amics i cada cop més, amb els familiars, s'està convertint amb una tradició. Aquesta costum denota una forta crisis econòmica o un elevat grau de garreperia. Perquè no em direu que això de cobrir la quota de regals de 5 a n-persones amb un regal que no acostuma a passar dels 10€ no és una evidència clara de l'individualisme egocèntric que impera els nostres temps i que intentem defensar amb la consigna que parla contra el capitalisme imperant que el Corte Inglés ha imposat a les generacions passades des de la invenció de la televisió.

A mi m'agrada fer un regal pensant en la cara d'il·lusió que posarà l'altre i no perquè un paperet em digui que li he de fer un regal a una persona que en alguns casos ni conec o amb qui només he compartit dos adéus i cap hola i a qui mai li hagués fet un regal. No penseu que això em converteix més que mai en una capitalista de m...?. Si mai llegeixes el blog, no va per a tu, Sara. Em va fer molt feliç que em toquessis d'amiga in-visible.

Tot i això, aquest any he tornat a participar en un amic invisible. I la veritat és que m'ho vaig passar molt bé preparant el regal i rebent-lo de la persona que me'l va fer. Una anècdota del dinar va ser que a mi em va tocar la mateixa persona a qui li havia tocat jo.

L'últim va ser un llarg cap de setmana

2006-12-10T20:20:00.000+01:00

Ara fa dies que no us poso al corrent de totes aquelles coses que faig fora del curro i que són dignes de penjar al blog. Puc dir que de setembre cap aquí he viscut diverses aventures, ara us les passo a nomenar, però tal i com surtin, res d'ordre cronològic o d'importància, espero no oblidar-me res:

esdevenir caçadora de bolets d'un dia per l'altre: "bi a maixrum mai frend",

vibrar amb els de Mayumaná,
pedalar com una janimal a la Pedalada Ecològica de La Mañana,
sobreviure una nit a l'hotel més sideral que mai una Cassiopeia havia trepitjat,
anar a veure el musical de Grease a Barcelona,
anar a Barcelona per la Mercè,
anar a Saragossa pel Pilar,
... i d'altres coses que no us puc explicar.

Fins el pròxim post.

Comptes vitals durant el cap de setmana

2006-10-27T21:28:00.000+02:00

Subastes

2006-10-26T22:19:00.000+02:00

Hi ha diversos tipus d'apostes:

En el meu cas, ahir vaig comprar per primera vegada a l'Ebay, suposo que rebré quelcom i que funcionarà i que no m'estafarà una màfia de l'est o un màfies dels de per aquí, que també se'n troben.

I parlant de màfies, cada quatre anys, certs individus subasten el nostre futur pròxim prometent-nos millors escoles, una sanitat amb metges molt més entregats a la causa que els que puguem veure per la televisió, més policia (no comprenc aquesta febre policíaca que ens ha entrat), carreteres, no segures, seguríssimes, etc.

Mentrestant, hi ha persones que subasten els seus projectes, les seues il·lusions i, en alguns casos, la seua vida des de l'anonimat, per poder fer del nostre món, un lloc més acollidor.

El meu germà (per aquells que no ho sabíeu) avui marxa deu dies a Canaries a donar els primers auxilis a tota la gent que arriba amb cayucos a les platges de Santa Cruz de Tenerife. Per alguns de vosaltres, potser no és un acte lògic, ja que veieu a l'immigrant com un foraster que mai arribarà a ser ningú a "casa nostra; d'altres, el veieu com algú que mai s'acabarà d'integrar; d'altres, com algú a qui se li tanquen portes injustament i, d'altres, on m'hi incloc "y muy a mi pesar", vivim la vida de portes endins i de tant en tant val la pena que algú ens doni una colleja i despertem de la nostra cotidianeïtat i ens fixem que estem rodejats de persones que, a l'igual que nosaltres, només volem una vida digna i justa.

Com diria aquell de la tele: "Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi"

I a lo millor la primera amiga de la meua història

2006-10-23T21:22:00.000+02:00

Avui és l'aniversari de l'Esther, diria que la meua primera amiga (però avui en dia no és l'única, nenes no us fiqueu celoses). La conec des de que tinc 4 anys i ella 3. Vam anar des de primer de parbulitos (lo que avui en dia vindria a ser P-4) fins a segon de batxillerat (abans conegut com a COU) a Maristes.

Tot i que no sempre hem estat íntimes, tampoc hem deixat passar molt temps sense saber l'una de l'altra i, si el temps d'espera s'ha prolongat un, dos, tres... deu mesos, no us penseu que la nostra retrobada hagi estat plagada de retrets, no, hem preferit deixar-los a un costat i aprofitar el temps per posar-nos al dia.

Així que, avui, després de parlar amb tu, Esther, he imaginat que aquest post et faria somriure.

Moltes felicitats!!

L'Esther és la del centre, amb un xandall rosa, jo la de la dreta amb pantalons de color rosa. Sé que hagués estat millor una foto d'un cumple dels teus amb el famós pastís de Lacasitos de la teua iaia, el pollo i les disfresses, però no he estat capaç de trobar cap fotografia d'un dels teus famosos aniversaris.

No "nem" bé

2006-10-05T12:11:00.000+02:00

La meua vida últimament dóna tombs constantment, en aquest mateix moment, tot treballant m'apareix un missatge de la Nieps conforme m'ha fet un comentari al blog i penso, que m'ha degut penjar perquè des de fa molt que no penjo res. Entro al blog i veig que algú més sideral que jo ha penjat dins del meu blog un vídeo de Érase una vez la vida, eing? Mira que jo puc arribar a ser cutre i potser em convindria tornar-me a mirar tota la sèrie després de confondre les trompes de Fal·lopi per les d'Eustaqui, però voleu dir que Cassiopeia Sideral es mereix que algú li entro al blog a penjar aquest vídeo?

No sé, al món hi ha gent que està molt malament: Lleida podria pertànyer al clan de triunfitos; el Carrefun ven los devedeses del Senyor dels Anells a 5€; la família ce-real només fot que donar pel cul i donar-se pel cul; lo papà... no comments; som els únic que estem aguantant una vuitena edició de Gran Hermano, etc.

Almenys, he comprovat que encara ens queda una mica de cordura en llegir ahir al diari que han tret de la graella televisiva la sèrie de la Obregón i, en canvi, jo apareixo a la tv3 i a la 3/24 de diable en el correfoc del dissabte a Lleida. Així doncs, tot i que ambdós canals vesteixin el mateix número també vesteixen colors diferents i això es nota en la seua programació :-p.

2006-10-05T08:40:00.000+02:00

Erase una vez la vida, el cuerpo humano

Nou curs

2006-09-20T00:27:00.000+02:00

Un cop més hem començat el curs escolar i com si alguna cosa m'empenyés a reviure vivències oblidades en algun pupitre de Maristes, he decidit fer-me Màster de l'Univers. La raó, motivació... no en tinc la més remota idea, suposo que en fons l'estudi ha arribat a ser quelcom com el tabac per un fumador, un hàbit, una necessitat relacionada amb un moment determinat, diga-li "cafè" o diga-li "curs escolar". Així doncs, tot i semblar insòlit i impropi de mi, intentaré reconvertir-me a estudiant (o com diuen dins del món musical remasteritzar-me, parida fàcil).

Però no només això ha canviat a la meua vida. Fa aproximadament un mes, el rellotge, l'únic, l'inigualable, l'indiscutible i original swatch que havia vestit el meu canell durant els últims sis anys, ens va deixar. Abans de morir, però, em va demanar que si-us-plau conservés la seva corretja, la nova corretja que se li havia transplantat feia poc més d'un any i que el va fer continuar vivint, no amb la mateixa esplendor d'abans, però si amb dignitat. Ara, quan miro aquella corretja només us recordo a molts de vosaltres demanant-me l'hora, arribant tard, viatjant... Almenys, el pensar en el munt de llocs que ha visitat i les nombroses situacions que ha viscut em fa pensar que ha tingut una vida plena.

El nou rellotge ja no és un swatch, segurament és més impersonal i per molts de vosaltres no va amb el meu tarannà. Però a mi m'agrada. És elegant i a la vegada esportiu. I, tot i que quan el vaig comprar encara no sortia, ara apareix per la tele com si es tractés de la panacea de la vellesa i de la bellesa. I, simplement és un rellotge.

Viatge a Sicilia

2006-08-29T22:05:00.000+02:00

Bones wap@s!

Com bé us deia en el post passat, ja torno a estar aquí (a Lleida, a Catalunya, al cyberespai,...). Després de dues setmanetes de relax, festa, viatges, platja, sol i calor, molta calor; torno a obrir la paradeta.

He vist que durant la meua absència, el "cyber-bellvisenc" ha intentat començar un joc que no ha tingut molta sortida. Tranquil, aquest tipus de coses s'han de començar al setembre que és quan tothom ve amb les piles carregades i amb ganes de fer coses noves, sinó demana-li al Sr. Planeta de Agostini i als seus múltiples col·leccionables. Tot i això gràcies per mantenir viu el blog.

Suposo que espereu fotos i coses de Sicilia, doncs aquí us passo una foto de tot lo grupillo de gent que també estaven al mateix hotel que naltros i amb els quals ens ho vam passar molt requetebé.

I més cosetes, l'hotel estava molt bé:

Suposo que els cambrers miraven de pillar cacho i per això eren tan sumament simpàtics i allí, que naltres sabèssim, només van pillar els que dormien al pis de dalt perquè un dia amb la Maite tot parlant a l'habitació vam haver de marxar perquè com bé va dir ella: "O tots o ningú".

Ah! Pels que no coneixeu les altres dues membres de l'expedició, aquí va una foto (la de l'esquerra és la Núria i la de la dreta la Maite):

Lo més bonic de l'illa... els poblets de la costa com per exemple Taormina o Cefalú (foto):

I, per descomptat, l'Etna. Al·lucinant:

I no us vull matar de l'aborriment, ja que vam tirar més de 400 fotos i aquí només us en passo unes quantes. Només dir-vos que si mai aneu a Sicilia intenteu fer nit a un altre lloc que no sigo Palermo perquè per la nit surten les cuques molles, literalment.

Finalment, vaig acabar les meues dues setmanetes de merescudes vacances a Torredembarra, on he adquirit un broncejat excel·lent, jeje.

Diuen que una imatge val més que mil paraules, fins la pròxima.

Sono arrivato apena

2006-08-28T16:51:00.000+02:00

Uola gent!

Avui he arribat de les vacances i ja estic al curro. Us deixo un mini-missatge de benvinguda perquè vegeu que no m’oblido de vosaltres.En el pròxim post ja us explicaré més coses del viatge a Sicilia.

Bai-bai julai

2006-08-11T09:20:00.000+02:00

Avui ha arribat el gran moment de dir-vos que Cassiopeia Sideral se'n va de vacancetes, jeje. Aquest any en tenia veritables ganes i sobretot després d'aquestes dues setmanes de rodríguez a casa dels pares, molt bé perquè he fet lo que he volgut i més, però per altra banda, que si fes això, fes allò, deixa això d'aquesta manera...

Crec que no m'oblido res ni de casa, ni del viatge, només em falta anar a comprar una ampolla de J&B i una de Martini, per si ens fem un tall i s'ha de desinfectar :-p.

La roba, ja la tinc tota preparada damunt del llit dels meus pares.

Els bitllets per anar cap a Bcn també els tenim.

Les ganes no ens falten.

I res més, un petó ben fort i si no puc penjar res des d'allí, ens veiem a la tornada.

Si voleu una postaleta, doneu-me les vostres adreces via mail o via sms abans de diumenge.

Io és que flipu...

2006-08-03T13:26:00.000+02:00

Acabo de flipar quan m'ha arribat un post de jaumecb@hotmail.com, òndia tu, això de la interné és massa!!! M'ha agradat que algú que hagués participat en els Firals em comenti quatre coses. Jaume, estic súper encantada que hagis visitat la pàgina i qui sap si l'any que ve vinc lo divendres o m'hi kedo tots los dies. Suposo que ens va faltar ambientar-nos més. L'any que ve ja kedarem i fotrem més festa. Un saludo i a cuidar-se.

Firals de Bellvís - Anella de Cal Bufalà

2006-07-31T21:14:00.000+02:00

Aquest cap de setmana ha estat plagat d'activitats. Començava el divendres a la tarda anant a les piscines de Cappont, per acabar el dia sopant a la terrasseta del Vaporetto i "tomando cubatillas" a l'X-Maracas (sento haver fet el salt al Loch Ness, però últimament amb la gent amb qui surto no li mola molt i a mi, mentres hi hagi gresca...).

Dissabte al matí em vaig anar a comprar unes samarretes xulíssimes "y para muestra un botón" ---->

Per la tarda vaig estar dormint perquè cap al tard anava a Bellvís a veure els Firals (a la dreta podeu veure una foto de la Silvi i jo, moments abans que comencés tot l'espectacle). M'ho imaginava diferent, la veritat és que està prou ben montat si tenim en compte que es tracta d'un poble de poc més de 2000 habitants. Tot va estar molt bé, però la veritat és que es va fer mooooolt llarg, diria que l'espectacle va començar a les 21.30h-22.00h i va acabar a les 00.30h. Per repetir? No crec, ja hi he estat. Per recomanar-ho? Val la pena, si més no és culturilla. Lo millor? L'espectacle de foc, vaig trobar que ho van encertar.

I per acabar el cap de setmana, vaig anar a bussejar a l'Ametlla de Mar, feia tres setmanes que no trepitjava aquella platja, els motius els podeu trobar al final del post anomenat: "De cap de setmana". I, pels mateixos motius, només vaig bussejar 30 minuts (tot i que aquesta vegada no em va picar cap medusa, en vaig veure les suficients com per no voler-me arriscar), la resta del dia vaig estar jugant a l'aigua amb la meua cosineta (No hay mal que por bien no venga)

Molt per fer i poques ganes de currar...

2006-07-28T12:42:00.000+02:00

Avui m'he adonat que és el primer any que treballo tants mesos seguits. Sí que és veritat que l'estiu passat ja vaig passar-me'l currant, però com que vaig pillar la mononucleosi, doncs se me va fer més curt, més que res perquè vaig passar-me 10 dies a 40º de febre i després 15 dies de baixa (però enlloc de demanar la baixa a la feina, em vaig demanar vacances i em va semblar que no els feia tant la punyeta).

Però wenu, la qüestió és que aquest estiu les estic passant putes, no faig vacances fins el 14 d'agost i només en faig 2 setmanes, una birria. Sí que me'n vaig a Sicilia i estic segura que m'ho passaré de conya, però ja no podré repetir més la famosa frase: "Què fem? M'aburreixo" perquè les vacances han deixat de ser aquell forat negre sense sentit on passats 20 dies ja no sabies què fer, per passar a ser 15 dies d'stress, vicis i ulleres de sol per combatre a Sant Llorenç.

P.D. Sento no haver escrit res durant aquests dies, però he anat una mica de cul.

Avui és lo meu sant!!!

2006-07-24T15:42:00.000+02:00

Ei gent, avui és lo meu sant i us dono la oportunitat que em pogueu felicitar a través del blog. Per fer més entretinguda la lectura d'avui us envio a una pàgina on podeu saber més coses sobre la dona que va fer sant lo meu nom. Culturilla, culturilla (com diria aquell, del qual no vull dir el seu nom per no despertar els mals esperits).

Vicente Palmaroli González (Madrid,1834-1896).
Óleo sobre lienzo.
Altura 1,80 m; anchura 3,01 m
1895.

Subidón d'Eterna

2006-07-21T19:02:00.000+02:00

Recordatori vacuna del tètanus

2006-07-20T21:28:00.000+02:00

Avui em disposo a fer un servei a la comunitat naranjito. Avui, a causa de la picada de medusa que encara arrossego, he anat al metge perquè m'hi donés una ullada (ja ho tinc mig solucionat, per cert) i quina ha estat la meua sorpresa, que després de quedar ahir amb la Marissa i dir-me que a tots els que aquest any fem 24 anyets ens han de ficar el recordatori de la vacuna del tètanus, va la infermera i me diu que si tinc 24 anys m'ha de ficar la vacuna!!, pues ja veus quina gràcia m'ha fet!!! Jo dient-li, no no, ja ho farem un altre dia, que avui no porto el carnet de vacunacions i ella, tossuda, que sí que sí. O sigui que, us recordo que us heu de ficar el recordatori de la vacuna del tètanus. Ahí queda lo dicho.

Per cert, algú sabria dir-me on surt aquesta cançó??

Gemma premiada!!!!

2006-07-18T00:35:00.000+02:00

Després de 5 posts interessantíssims, un cop alleujada la picada de medusa (ara també infectada) i després d'esbrinar com penjar lo premi al blog, he descobert que la Gemma és la seguidora namber güan del meu blog (o si més no això sembla). I perquè vegueu la meua estima i el premi que es mereix, us faré cinc cèntims del que fa i dixa de fer la senyoreta de Sidamon.

Potser ha quedat una mica queco, però wenu, està fet des de la il·lusió.

Premi

Adivina adivinanza

2006-07-16T00:23:00.000+02:00

Avui comença un entretingut joc de pistes (ja que estem en época de campaments i tal) on jo em dedicaré a penjar-vos posts relacionats amb el meu destí vacacional. Les possibles respostes les col·loqueu com a comentari dins del blog perquè d'aquesta manera tothom sapigui per on van los tiros.

El premi serà el reconeixement en públic dins del meu blog de la magnificència de l'ensertant (tant noies com nois), i ja veureu de quina manera. Serà sorprenent.

La primera pista (i la de tot el cap de setmana perquè me'n vaig a la platja) és:

Eterna descendent

2006-07-14T18:30:00.000+02:00

Estat d'ànim:

De vacances?

2006-07-12T13:21:00.000+02:00

M'agradaria pensar que alguns de vosaltres esperàveu una nova entrada al blog que no acabava d'arribar. La raó, ben senzilla, estic buscant-me les vacances. A molts de vosaltres us vai comentar, a principis d'estiu, que marxàvem, mon germà i jo, a fer el camí de Santiago des d'Oviedo. Però per problemes d'última hora i compromisos de mon germà, el camí s'havia de fer més apretat de temps, així que vam decidir deixar-ho per una altra ocasió.
I des d'aleshores he anat reclutant gent per un viatge virtual. Virtual? Sí sí virtual, ara us ho explico millor. Tenim destí? Algún lloc on no haguem estat cap de les quatre intrèpides i que tingui platja. Tenim dates? A partir del 12 d'agost. Tenim diners? Aquí és on comencem a tenir problemes.

Així que, des d'aquest humil blog, us vull demanar ajuda per si sabeu d'algún lloc bé de preu per anar a passar 8 ó 9 dies, o si teniu contactes en alguna agència on puguem regatejar, o un avi a Cuba, o una tieta monja de missions a... qualsevol cosa.

Una abraçada a totes aquelles i a tots aquells que de tant en tant llegiu aquest blog.

De cap de setmana

2006-07-09T20:43:00.000+02:00

Què ha fet Cassiopeia Sideral aquest cap de setmana? Doncs moltes coses. S'ha notat el fet que a la feina hem començat l'horari d'estiu els divendres a la tarda perquè el cap de setmana ha cundit, i molt.

Així que, el mateix divendres vaig sortir amb los meus col·leguilles de fatigues de l'Autònoma (èrem la Neus, lo Jordi i el Ricard, a part d'amics i coneguts seus) i vam anar a fer "botellón" al Camp d'Esports del Lleida i després vam sortir pel Fissure, el Loch Ness i la Boîte. Quan vam tornar a casa era suficientment tard (o aviat, segons com t'ho miris) i ens vam topar amb una pelea callejera, la qual va acabar amb un tio estès al mig del carrer després que quatre tios més li arreessin puntades a les costelles i li trenquessin unes tres ampolles al cap. Tot i així la nit va estar molt bé.

Després d'aquest desafortunat incident, passem a parlar de coses més divertides. Dissabte a la tarda, la Silvia i jo vam decidir anar a veure la Transsegre, no ens pensàvem pas que hi hauria tanta gent i la calor (no parlem de la calor). És bonic de veure, vas veient les barques com arriben, te mullen, fas una cogacoleta i tornes cap a casa, però amb la il·lusió de poder dir: JA HE ESTAT A LA TRANSSEGRE.

Foto de la Transsegre amb los que a mi me diuen que sóc una hippie!!!
Ho sento, però no us puc posar una foto de la Silvi i jo perquè no hi vam caure.

I avui, diumenge, he anat a bussejar (no amb bombones, faig snorkel). Hem anat a l'Ametlla de Mar, com de costum pel que fa al tema busseig. La pesca avui ha estat formidable, 3kg de caragols de mar, un plaer, com podeu veure a la fotografia de sota, ma mare ja se'ls està bullint, jo no els tastaré, però ella s'hi lleparà els dits. Però no han estat tot flors i violes perquè avui he trencat la bona ratxa que portava des de feia anys respecte a les picades de les meduses i no ha estat només una l'encarregada de fer-ho, sinó dues meduses petites, però cabrones (disculpeu) les que m'han picat al braç, us adjunto una fotografia on podeu percebre part del meu dolor, la fotografia continuaria per l'altre costat de braç fins més amunt del colze.

Fotografia on podeu percebre part de la pesca que ha acabat a casa meua,
la resta se l'ha endut l'Albert a la seua.

Fotografia on es pot veure part de la picada de la medusa del matí,
com que som uns cafres a la tarda hi hem tornat i me n'ha picat una altra al voltant del colze.

La importància del nom

2006-07-06T00:16:00.000+02:00

Acabo de comprobar lo important que és el nom d'un mateix. Fins fa poc, jo em pensava (i suposo que molts de vosaltres també) que només hi podia haver una Cristina Moncunill al planeta, doncs no, estàvem tots equivocats.

Tot això ho vaig esbrinar a la uni quan em van donar la meva direcció de mail i vaig veure que era cristina.moncunillf@campus.uab.es, per què diantres hi havia una F a la direcció? Gràcies a la política acadèmico-universitaria vaig veure que, en el cens electoral, sobre del meu nom hi apareixia la Cristina Moncunill Barrachina (espero que si mai ho llegeixes no t'enfados per haver-te inclòs en el meu blog), vès tu quines casualitats que té la vida! En aquell moment descobria la meua mediocritat de nom i descobria que la meua tocaya estudiava biologia dues aules més enllà de la meva. Sí que és cert que mai la vaig arribar a conèixer, però, mira com han de ser les coses, que un dia vaig entrar al despatx de la profa de sòls i en presentar-me, va i em solta: "Ara mateix estava corregint el teu treball" i jo per mi penso: "Treball? Lo cualo?" i veig que es tracta de la meua altra jo, ella havia viscut alguna situació anàloga?

I, quin és el motiu de tota aquesta parrafada? Doncs ben fàcil. A partir d'avui ja apareixo al Google, sí sí, si fiqueu Cassiopeia Sideral a la barra del buscador, apareixo jo i torno a sentir-me única i especial, única perqè no apareix ningú més amb aquest nom tan... (incomprensible?) i especial, per no dir espacial. (Kina parida més cutre)

No me la puc treure del cap...

2006-07-03T23:15:00.000+02:00

Estic segura que quan sentiu aquesta cançó tampoc us la podreu treure del cap. Vaig veure el trailer de Kill Bill vol.1 el dissabte a TVE-1 i encara avui estic xiulant-la. Per si no ho sabieu, la cançoneta en si es diu Twisted Nerve i és d'en Bernard Herrmann, també se la coneix erròniament com a Killer Song, però tot i que en aquesta cançó també s'hi escolta el famós xiulet, es tracta d'una cançó dance de la Caroline Márquez.

SenglaRock 2006

2006-07-02T21:13:00.000+02:00

Sembla ser que m'agrada córrer riscos, ja que després de la mononucleosi de l'edició passada (que consti que desconec la font del meu mal, però puc assegurar que no va ser contagi directe, conscient i premeditat), he tornat a repetir.

El festival s'allunya molt del que va ser l'edició passada. Així com en el 2005 podies gaudir o trencar-te el cap per anar a veure un dels cinc concerts que feien a la vegada; aquest any, només tenies un concert cada hora o com a molt dos i a les 4.00h ja s'havien acabat tots i començava el torn dels tecno-dancers, al contrari que l'any passat, on a les carpes hi havia funky i disco.
Tot i així he descobert nous grups i n'he gaudit d'altres que ja coneixia. A les fotos que he penjat podeu veure alguns dels concerts on millor m'ho vai passar. No pretenc fer una crítica musical ni res per l'estil.

Aquests són LAGWAGON, la veritat és que no els havia escoltat mai, tot i que la Gemma ja em va dir que segur que m'agradarien... i tenia raó, em van agradar i molt. És un rotllo punk-rock no molt dur, que està molt bé.

Aquests són NOWAYOUT, els vam anar a veure perquè els classificaven com a punks i tot i que jo de música no en sé molt, ja que simplement m'agrada o no m'agrada, els definiria com una mescla entre El Canto del Loco, Counting Crows i Simple Plan.

Per BAD RELIGION suposo que no calen presentacions, els vaig anar a veure perquè s'havien d'anar a veure, perquè un concert com el de dissabte damunt de la piscina olímpica de Les Basses, avui en dia plena de sorra, no ens el podíem perdre.

I per útlim, penjo una foto de la meua acompanyant de fatigues (la Gemita) i jo, en un moment de descans a la gespa, escoltant música en directe i bebent birretes.

Hasta luego con sabor a Bunbury...

2006-06-28T17:04:00.000+02:00

Adiós, compañeros, adiós.
Hoy me despido de todos y brindo con un pisco-sour
por los buenos tiempos que pasamos,
por los tiempos compartidos entre vinilos y tragos.

Nit de llampecs

2006-06-27T23:50:00.000+02:00

Avui és un gran dia perquè Cassiopeia Sideral surt a la llum, potser no és el millor dia perquè aquesta nit ha estat plagada de llamps i trons (com diria el capità Haddock) i odio les tempestes, però tot i això, reconec que les millors coses que m'han passat a la vida han estat regades amb unes gotes de pluja: els meus primers campaments, el dia que em vaig treure el carnet de conduir i el dia que vaig estrenar el meu propi cotxe, aquella festa, la primera classe de gralla (conclosa amb la sardana Nit de llampecs de Los Relámpagos), una fotografia sota un paraigües, els meu 16è aniversari, el primer dia de la temporada d'snorkel...

Així doncs, espero recordar el meu primer blog com quelcom autèntic i únic i poder continuar omplint la xarxa amb els meus pensaments cassiopeics, alguns cops tant allunyats de la realitat que esdevenen siderals.